IoT-nodeMCU(I)

A partir d'aquesta pràctica començarem a treballar amb el xip ESP8266, fabricat per Espressif. Es tracta d'un SoC (System on a Chip), amb connectivitat Wifi, CPU RISC de 32-bit Tensilica Xtensa LX106 amb rellotge de 80 MHz, RAM d'instruccions de 64 KB, RAM de dades de 96 KB, capacitat de memòria externa flash QSPI - 512 KB a 4 MB (pot soportar fins 16 MB), que després de la seva sortida al mercat a revolucionat el món de la IoT. Per utilitzar aquest xip hi ha moltes plataformes entre les quals triar. Una de les més populars és la nodeMCU, que podem veure en aquesta imatge:

Hi ha d'altres també molt utilitzades com les Wemos D1 mini pro, Wemos D1, Adafruit Feather HUZZAH ESP8266, SparkFun ESP8266 Thing i la llista podria ser més extensa.

Nosaltres treballarem amb la nodeMCU. L'ecosistema és un dels següents:

Disposa de les següents 8 entrades/sortides disponibles: GPIO0, GPIO2, GPIO4, GPIO5, GPIO12, GPIO13, GPIO14 i GPIO15. La GPIO1 (TX) i la GPIO3 (RX) les utilitza el port sèrie. Tot i que pot semblar que les GPIO9 i GPIO10 estan accessibles, la majoria de vegades no es poden utilitzar. Com a molt una d'elles pot funcionar, i no sempre és la mateixa. L'experiència demostra que abans d'emprar-les cal estar segur que això no provocarà resets repetitius

Aquí tenim el pinout:

Començarem amb un exemple força senzill per assegurar-nos que tota la infraestructura funciona perfectament, és a dir, crearem una app tal com indica el següent vídeo.

Després programarem la nodeMCU amb un sketch al qual l'hi haurem de dir les credencials del wifi i el token del nostre projecte. Si teniu problemes en què l'IDE reconegui pel port USB la nodeMCU, instàl·leu aquest driver CP210x USB to UART Bridge.

Aquí tenim l'sketch:

Un cop arribats aquí podem seguir amb la IoT-nodeMCU(II).